Filles d’un deu menor
Francesc, Lleonard, Romania, Aina, Sèsami, Anoi, Amàlia i els dos Xaviers, Daul i Grasset – el dols i el salat -. Nou amics i amigues de la infantesa, ex-alumnes de l’escola institut “El Petit Cérvol”, de Granollers. El pla havia estat reunir tota la classe trenta anys després d’acabar la secundària; aquestes són les nou persones que hi van anar.
Les llavors del demà
I tanmateix aquell dia després que allò passes, i bé que sense fonament, en Thomas s’havia volgut agafar a una hipòtesi per a tornar-la en certesa: que, per ara, només havia assistit al primer acte d’una obra que tot just començava; que el seu somni vibrava proper a altres composicions que, de moment, ell no podia escoltar però que, amb el temps, es trobarien, com les respectives ones de dues pedres llançades a un estany quiet.
Tal vegada per a esdevenir una simfonia.
Subterfugi
Si no es pot edificar sobre el present perquè els seus fonaments s’esmicolen i s’esfondra com castell de sorra escombrat per l’aigua, no pot existir passat.
Sense passat, no pot esdevenir cap futur.
La pèrdua de la memòria és la dissolució permanent de la realitat.