Sketching

El primer esbòs que vaig fer, pel senzill gaudi de fer-lo, va ser el de les torres de la Vila Olímpica. Vaig començar per la Torre Mapfre; la part inferior de l’Hotel Arts, insinuada rera una alta palmera, no va arribar a sorgir del blanc.

Des de llavors n’he fet molts més, alguns de molt ràpits, com els de nens a la platja o d’una bella noia fent una becaina al sofà; altres molt més entretinguts, com el de la parroquia de Sant Francesc de Sales. Però la profussió de detalls i l’estona dedicada no tenen perquè garantir un millor resultat; i a l’inrevés, unes pinzellades ràpides de vegades atrapen tota la màgia que fa falta. Perquè, al capdavall, capturar l’ànima d’allò que es vol immortalitzar amb traços de llàpis sobre un full blanc és una mena de màgia que, quan surt, és profundament gratificant.